Aprendre és un ofici lent, que conviu en un món cada vegada mes accelerat. José A. Marina apunta que és potser per aquest motiu que als mestres els hi costa tant encomanar, per exemple, les ganes de llegir. Aprendre a llegir és el paradigma dels aprenentatges i, com tothom sap, encara que algun avaluador desorientat se li hagi pogut ocórrer mesurar la velocitat en què és fa, no es pot arribar a llegir, a gaudir de la lectura, sense fer-ho amb el temps necessari, sense presses…
Baricco que és un apassionat dels cotxes potents diu que en gaudeix anant lentament: això fa que pugui gaudir del paisatge, pensar les coses importants, prendre les grans decisions de la seva vida… Una gran contradicció sobre la qual val la pena pensar-hi. Saber llegir de pressa per poder fer-ho tant a poc a poc com sigui necessari.Faig un nou elogi, molt convençut, de l’educació lenta. Fa mesos que hi dono voltes i cada vegada estic més convençut que l’escola ha de fer un replantejament del seu temps: desacceleració, qualitat del temps… El temps, el deu Saturn, aquest deu que devora els seus propis fills…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada