dimarts, 18 de desembre del 2007

Notes i avaluació

Les recents declaracions i mesures del Departament d'Educació relatives a les notes i a les avaluacions, estan rebent aplaudiments des de qualsevol indret del pais i del sistema educatiu. A excepció dels sindicats que gosen criticar la precipitació de la mesura, no la seva orientació, és clar. I d'uns pocs mestres que veuen que tornem a estar davant d'una mesura efectista, però molt ineficaç.

Com si fos un dominó, centres docents, equips directius, mestres i tota la resta de personal, canvien el sistema d'avaluació per tal d'estar d'acord amb la nova normativa. Ho canvien tot de manera precipitada i sense el temps necessari per tal de reflexionar sobre quin és el canvi que se'ns proposa.

Se'ns acudeixen algunes reflexions de caire general per tal de començar a analitzar aquestes mesures.

En primer lloc, a l'igual que fa dos anys la sisena hora, ara se'ns presenta aquest canvi en els criteris i models d'avaluació com la solució de tots els problemes que té plantejats el sistema educatiu. Ja estem acostumats a aquests raonaments demagògics i som capaços de relativitzar la seva influència. Amb això poca cosa canviarem en l'interès que tenen els alumnes per aprendre. Canviaran per la por a suspendre? Quin poc coneixement tenen dels nois i noies, de com funcionen, de quines són les coses que els estimulen a aprendre...

La sisena hora va deixar les coses com estaven -més o menys- , i les noves avaluacions i els insuficients també, sinó donen un pas enrera.

En segon lloc, l'adopció d'aquestes mesures, totalment desencertades, és fruit de la manca d'un diagnòstic acurat de quina és la situació, quins són els problemes, quines les causes i, a partir d'aquest anàlisi, un nou enfocament en les propostes de solució. El diagnòstic no s'ha fet i per això donem "pals de cec" quan apareixen els problemes. S'ha preguntat la conselleria quans alumnes s'esforçaran -dels que no s'esforcen, és clar- a partir del canvi amb el sistema d'avaluació? Quin percentatge és clar... I què es perdran la resta, o tots, a partir de que ens interessem fonamentalment en dir quina puntuació -amb exactitud total- té cada alumne en el ranquing de coneixements que ha de tenir? I no treballem, és clar, quines són les mancances individuals, quin és el procés de cadascú, com ajudem a superar errors...

Se'ns dirà que les dues coses no són incompatibles. Sabem que el que compta és la imatge final i aquesta imatge final serà una nota o una paraula classificadora.

En tercer lloc, volem assenyalar que aquesta és una peça més en el desgavell del model curricular que se'ns planteja. Un model curricular que té un enfoc per competències, un desenvolupament per àrees i assignatures i una avaluació quantitativa i no de procés. Aquest model es basa en intentar quadrar un cercle o dos cercles, qüestió absolutament absurda i impossible. Clar que es pot fer això, però quin serà el resultat? quina criatura curricular engendrarem? Estructurar el curriculum per competències permetia una gran simplificació i que la transversalitat fos una característica bàsica de la proposta.

Ara, a tot el maremagnum que teniem, se'ns afegeixen les competències, mal enteses i mal explicades, com un contingut més que cal "ensenyar". Tornem a parlar exclusivament de què cal ensenyar -i quin nivell té cada alumne de continguts curriculars- i no de com s'aprèn i de què cal aprendre.

En quart lloc, la contundència amb la que es presenten les mesures, la rigidesa en el model de la seva aplicació, la interpretació encara més restrictiva i rígida dels propis elements del sistema (és a dir, de la inspecció...) ens porta a una nova imposició d'un model d'avaluació, sense diàleg ni reflexió. Aquest model que se'ns proposa no és una orientació o exemple general: és un canvi que, tingui el rang que tingui, s'ha d'aplicar i que, automàticament, ha tingut la resposta de la majoria de centres, equips directius i mestres que han corregut a modificar els models d'avaluació i d'informes, abans de finalitzar el trimestre.

Donar una alternativa a l'avaluació és una qüestió d'una certa complexitat. Desqualificar, com s'ha fet, el NM i el PA és un cop baix. S'ha volgut de retruc desprestigiar una de les Lleis més importants que ha tingut aquest país -La LOGSE- donant arguments impresentables a tots aquells que estaven en contra d'un model comprensiu, equitatiu i no seleccionador.

El PA / NM, era un sistema que, si més no, permetia el diàleg, el contrast i la reflexió. I havia d'acompanyar-se d'un bon informe i una bona entrevista si es volia aplicar amb coherència. La recent proposta posa pals a les rodes a tots els centres que havien començat a dissenyar estratègies per tal de fer possible una avaluació qualitativa, que servís a cada alumne per tal de conèixer les seves mancances i les seves possibilitats. Una avaluació que, entesa com un element més del procés d'aprenentatge, ha de tenir la finalitat de completar-lo i ajudar als mes febles a superar les seves mancances des d'una perspectiva absolutament positiva.

De nou, les persones i centres que acceptem aquesta complexitat i treballem per tal de donar alternatives a les noves situacions que se'ns plantegen, ens veiem perseguits i no valorats per part de l'administració educativa.

Un flac favor a la coherència educativa i a l'educació del segle XXI. Un retorn al passat. Una mostra més de la desorientació, poca competència i coneixement que la nostra administració educativa té , dels veritables problemes que l'escola planteja i de les possibles solucions que la immensa majoria d'experts educatius han assenyalat.