La veu assenyada de l’escola no se sent. Les opinions dels qui defensen altres alternatives, altres sortides, ni blanques ni negres a l’actual situació, no es manifesten.
Em diuen que la raó és que els mitjans de comunicació no se’n fan ressò. Però hauria de ser igual això. Si fos una prioritat del nostres col.lectiu trobaríem el temps i els canals per fer sentir la nostra veu.
Escrivim al conseller, al parlament, als partits polítics... Però, és clar, per escriure primer cal parlar, reflexionar, decidir... Quantes escoles ho consideren important o necessari? Si només pensem amb la viabilitat –no ens escolta ningú, per tant, 0- callarem sempre i deixarem que ens colonitzin idees i paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada