VAGA A L'ENSENYAMENT

Els sindicats d’ensenyament ens convoquen a una vaga el proper dia 14 de febrer en contra de les Bases per la Llei d’Educació de Catalunya.

Davant d’això em plantejo un conjunt de qüestions.

1. Una convocatòria de vaga, mesura extrema en un servei públic com l’ensenyament, s’ha de fer en un moment en el qual s’han esgotat els canals de negociació, hi ha una reivindicació molt sentida, un malestar generalitzat respecte a algun aspecte que pot ser molt controvertit. No vull qualificar d’entrada la proposta reivindicativa que pot convocar aquesta acció, sinó únicament assenyalar que cap d’aquests aspectes es donen en aquests moments. M’agradi o no la proposta del govern, demano que els nostres representants plantegin quins són els termes de la negociació, com ho han plantejat, a quins aspectes que s’han proposat no s’ha donat resposta... En segon lloc, s’ha de dur a terme una explicació extensa dels motius i de les negociacions si és que han fracassat. A més, tractant-se com es tracta d’un aspecte no exclusivament professional, cal comptar amb les famílies.

2. En el conjunt d’aspectes que forma part de les Bases de laLlei d’educació n’hi ha uns quants amb els quals estic d’acord (tot i que dependrà finalment de com evolucionen els punts en l’articulat de la Llei, ja que només estem davant d’un document de Bases):

• la necessitat que s’avaluï la nostra feina, la vinculació d’aquesta avaluació a algun tipus de reconeixement (econòmic, en formació, en possibilitats de recerca, etc.) i la configuració d’una carrera docent.
• La proposta de desenvolupar l’autonomia dels centres en tots els aspectes que condicionen la vida en el centre (inclosos la configuració dels equips docents i el desenvolupament del currículum).

N’hi ha uns altres que tot dependrà de com evolucioni la llei i com sigui l’articular.

• La professionalització de la direcció
• La descentralització en els ajuntaments
• El canvis en la formació inicial i permanent

N’hi ha alguns amb els quals coincideixo amb els sindicats.

• Manca de recursos (aquest any hi ha una retallada important en els apartats més qualitatius dels pressupostos d’educació).
• No apareix cap referència crítica a l’escola concertada, tot i ser un model, a nivell general, encara molt selectiu i que distorsiona el sistema.
• No apareixen referències al model de mestre que volem per Catalunya.

Aquesta coalició tant singular que convoca la vaga que engloba des del sindicat més corporatiu fins al més radical, em fa dubtar de les finalitats de la plataforma. Tinc la impressió de que alguns sindicats s’han vist atrapats per la convocatòria.

3. Tot i aquesta argumentació, la posició del Departament d’Educació també radical i de no oferir un canal participatiu en el consens previ a la Llei, dóna amplis arguments als convocants per protestar per una acció jeràrquica, d’ordeno y mando”, sense possibilitat de tornar a enrera. En les paraules de la pròpia conselleria hi ha arguments que afavoreixen la convocatòria.

Finalment, vull fer esment al fet de convocar la vaga el dia 14, el dia abans que els mateixos sindicats convocants organitzen juntament amb la FAPAC i els MRP de Catalunya, les IX Jornades 0-12. Em sembla aquest fet d’un oportunisme total que, a més, provocarà tensions i situacions imprevistes en el propi desenvolupament de les Jornades i a cada escola. Fan un flac favor a una de les poques iniciatives de reflexió global educativa que, any rera any, convoca a uns centenars de mestres.

Si haig de votar la vaga, per ara votaré que no. Malgrat el punt 3 que, com ja he dit, em dóna i em torna a donar arguments per recolzar-la.