No és cap pel.lícula del Jacques Tati. És un dia com el d'avui, amb un vuitanta per cent de les escoles en vaga. 80... 60... 40... No vull entrar en el ball de xifres.
El seguiment mostra clarament el malestar, la ruptura entre administració i administrats. No hi pot haver Llei, ni consens, ni millora, ni pacte nacional, sense un pacte previ entre centres i administració. I la fractura hi és, la vaga l'agreuja i hauria de ser responsabilitat i prioritat de tothom -institucions, sindicats, administracions, col.lectius, professionals- recomposar-la.
Ho sabrem fer? No ens queda més que el diàleg per intentar-ho, i els que ens hem vist entre dos focs en aquest context, hem de treballar per fer possible recomposar ponts entre les dues parts.
L'administració ha de saber que si accepta la realitat del malestar, el primer que ha de fer és assentar les bases per tornar a guanyar una mica de confiança. Si no ho fa així, la LLei per molt encertada i necessària que sigui, començarà amb mal peu, per no dir que neixerà morta.
Els sindicats han d'escoltar totes les veus crítiques que també s'han manifestat: persones que han fet vaga en contra de les seves plataformes, centres que no han fet vaga per la precipitació que s'ha convocat...
Si uns i altres no escolten les veus crítiques que, amb voluntat i fermesa continuen defensant un model d'Escola Pública amb majúscules, una professió altament dignificada, una avaluació i una innovació imprescindible per millorar processos i resultats... res no canviarà.
Durant aquests dies, hem començat a sentir les veus dels centres. També necessitem fer-les sentir amb més vehemència encara. Des de les escoles i instituts no podem callar davant d'uns i altres despropòsits. Fa massa temps que anem callant, encara que no ens agradin algunes mesures de l'administració o aspectes de plataformes sindicals que, suposadament, defensen els nostres drets.
Representants, administració... han de fer l'exercici seriós i responsable d'escoltar -directament, no s'hi val fer-ho de forma orgànica a través de representants que juguen al joc del telèfon-, igual que els mestres i les mestres ho fem cada dia amb els nens i nenes des que arribem a l'aula a les 9 i no deixem de fer-ho fins que en sortim a les 5.
Ara, demà, necessitem gestos. Estarem atents als que facin les dues parts.
I ens agradaria que hi hagués un gran empat ben aviat. I cap golejada, que segur ens faria perdre a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada