dilluns, 4 de febrer del 2008

Intransigència i tossuderia

Sindicats i Departament d’Educació no es posen d’acord. Si la plataforma dels sindicats fos més clara faria vaga, està clar, sobretot per veure si així el nostre conseller era capaç de fer una proposta sensata de diàleg. És evident que hi havia pactes previs, secretisme i poca voluntat de diàleg. Si no era així, perquè es van presentar les Bases per la Llei d’Educació sense que cap dels dos partits del govern en sapigués res? No va pactar amb ningú les Bases... Perquè no es van redactar a partir d’una comissió del Pacte Nacional per l’Educació, amb una participació el més àmplia possible del Departament? Així és com es vol propiciar un clima de participació i democràcia? Consensuar és difícil i complex. Només aquells que es creuen dipositaris de la veritat poden prescindir d’aquest verb. La resta de la humanitat, creiem amb la democràcia, amb la participació i amb el consens... i creiem que el procés és més important que els resultats.
Hi ha aspectes conflictius en la proposta? Són conflictius en bona mesura perquè han estat pensats al marge de l’escola i dels seus problemes reals.

Els sindicats –alguns- han construït el seu discurs contra les Bases després de convocar la vaga. No abans. Ni tampoc han ofert un diàleg i una reflexió prèvia. Ni han buscat el consens amb la comunitat educativa. Tampoc han respost a com cal solucionar la necessitat de tenir centres educatius autònoms, com propiciem que el professorat pugui promocionar-se sense abandonar el seu lloc de treball –ni anar-se’n als sindicats- o com es potdirigir una escola sense professionalitzar el seu equip de gestió? Mentrestant els sindicats han callat en la privatització del 0-3, la promulgació d’un decret d’avaluació carament regressiu, la retallada dels pressupostos educatius en molts apartats del pressupost del Departament...
No aniré a la vaga per respecte a la meva comunitat i perquè vull, si pot ser, que els sindicats prenguin un altre rumb. Li faré arribar la meva indignació al Conseller per no saber propiciar un clima de diàleg i consens entre la comunitat educativa i per emmirallar-se constament amb l’escola elitista, classificadora, jerarquitzada i privada per tal que la pública augmenti la seva qualitat.