dilluns, 31 de març del 2008

BLOCS i vida quotidiana

Els blocs requereixen un manteniment que, de vegades, no és possible. Entre un missatge i el següent passen més de vint dies. Passen moltes coses però no hi ha el moment per deixar-ne constància. Però les idees bullen, es desenvolupen, es transformen... Els blocs, les llibretes, les notes són un recorregut que va passant i que recull empremtes i petjades.

Reprenem el fil. Tampoc cal córrer. Caminar és molt millor.


diumenge, 9 de març del 2008

missatges

Estem en un moment d'espera. En poques hores sabrem sobre quines possibilitats reals es podrà construir un govern a nivell estatal.

Els missatges encara ens persegueixen per la carretera i a les tanques de les ciutats.

Si tu no hi vas ells tornen... O quan tu hi vas ells ja en tornen?

Un país de primera. A costa de què i de qui? Dels que seran de segona o de tercera? Ande yo caliente y...

Amb el cor i amb el cap... Baixarem els impostos o repartirem 400 euros a tothom.... Una altra mesura que enganxa per la seva senzillesa i que perjudica els meus dèbils, perque en en el fons els diners es treuran d'altres possibilitats de millores en les prestacions socials i els serveis públics. Què és el mateix que passa quan es redueixen els impostos.

Efectes secundaris i negatius. Què hi hagi escoles que el català sigui una segona -o tercera llengua-... perjudica als no catalano parlants, és a dir a aquells que teòricament defensen.

Els missatges polítics, al final, d'entenen massa. Prefereixo els anuncis de cotxes que, si més no, no s'entenen.

dijous, 6 de març del 2008

La cultura de l'esforç

Quan diem que el sistema educatiu no ha valorat suficientment la cultura de l’esforç, a què ens referim? Ho escolto sovint a la ràdio, no solament per part de tertulians desinformats sinó també en la veu de companys i companyes de professió.

Qui no ho ha valorat? Quin mestre no ha ressaltat quan algun alumne, a l’aula, ha demostrat una bona feina que, segur, ha partit de la intenció i el desig i a través de l’esforç ha aconseguit un resultat excel·lent?

La cultura de l’esforç ha de comença per nosaltres mateixos, per analitzar què tenim entre mans, com podem enganxar a tots i cadascun dels nostres alumnes les ganes d’aprendre.

Hi ha millor manera d’afavorir l’esforç? Quan ens esforcem els adults? O bé quan tenim una pressió molt forta externa –familiar, social, econòmica...- cosa que, en principi no tenen les petites persones que conviuen amb nosaltres a les aules, o bé quan tenim ganes d’aprendre, de fer, de saber... Encomanem aquestes ganes a tothom? Som capaços d’obrir camins, expectatives, il.lusions a tots i cadascun d’ells?

Potser és aquesta la clau de volta i deixar d’anàlisis generals i poc concrets en els que situem en un enemic virtual els problemes de l’escola.
Esforcem-nos-hi.

dimecres, 5 de març del 2008

L’alegria de treballar

Ja no sé si som una mica il·lusos o, realment, venir a treballar contents és un punt a favor d’algunes mestres. Amb la Núria, fins i tot, ens abracem al matí. Un somriure de banda a banda, il·lumina la seva cara quan a 2/4 de nou em saluda mentre estic al despatx fent papers. Hi ha altres mestres que et contesten amb un hola sec i auster el teu bon dia. És un hola apagat, preocupat... Alguns no t’arriben a mirar. Potser no pensen que tu, també estaràs estressat i val la pena llençar un somriure i una mirada per fer que el matí passi amb més amabilitat.

El to i el tacte a l’educació és molt important, i ho és també entre els mestres. Viure en permanent conflicte no ens fa ser més crítics. Saber destriar els problemes personals de les situacions escolars i educatives és tot un aprenentatge i un repte. Contestar un somriure amb un altre és una necessitat del dia a dia. Pensar que jo no tinc la raó absoluta és un exercici sa i eficaç.

Les emocions ens traeixen al governar els nostres actes i la nostra raó sense que nosaltres en siguem conscients.
Venir a treballar amb la voluntat de regalar somriures no ens fa ser més il·lusos, sinó més humans i més educadors.

dilluns, 3 de març del 2008

El debat de les Bases de la Llei

El debat de les Bases de la Llei d’Educació, ens ha portat paraules com professionalitat, autonomia, privatització, excel·lència... Deixeu-me que reflexioni sobre aquestes dues darreres paraules.

En les Bases m’ha preocupat aquesta idea de privatització. No tant per que ara les escoles puguin ser gestionades per organismes privats, sinó per una qüestió més subtil: que siguin les escoles privades les que donin exemples de funcionament: de la direcció, de la innovació, o de l’equitat... Penso que, aquestes escoles, en general, no són precisament models a seguir.

Mirem el concepte d’excel·lència per determinats models educatius: Bones notes. Excel·lents. Potser també hauríem de pensar que significa ser una persona excel·lent per la societat, la persona que sap moltes coses, però que a més a més és bona i justa i les sap compartir. En aquest model em vull emmirallar i no amb aquell que promociona i valora només per criteris acadèmics.

La nova Llei d’Educació ha de saber buscar dins l’escola pública aquests valors. Serà una bona manera de canviar els discursos actuals, ancorats en el passat, i molts dels recels de sectors de la comunitat educativa.