dilluns, 21 de setembre del 2009

El rigor de la feina dels mestres

Fins fa poc, aquest rigor s'ha mesurat amb la capacitat i l'eficàcia de la seva programació. Però els temps estan canviant. La programació ja no és la eina clau per fer bons aprenentatges. Cada vegada està més clar que a l'escola hem de mantenir un bon equilibri entre allò que creiem que hem d'ensenyar i allò que l'alumnat necessita aprendre (dues coses complementàries però no idèntiques).
I això requereix no una programació, sinó una bona reflexió a posteriori. Hem d'avançar en aquest nou camí molt rigorós. No es tracta d'improvisar sinó de tenir les idees i intencions clares, per tal de poder desenvolupar situacions d'aprenentatge que ens hi portin. I, un cop acabats els processos, fer una bona reflexió, a ser possible compartida, que ens permeti veure que és el que estan aprenent els nostres alumnes.
Això és d'un rigor superior a seguir una programació, o un llibre de text ja que implica una gran flexibilitat, dinamisme, capacitat d'adaptació, creativitat...