Que l'educació lenta rutlli! (1)

Let the slow times roll! va escriure Maurice Holt en el seu manifest per l'educació lenta.

Deia fa uns dies que, en les presentacions que faig del llibre, les qüestions de debat al final giren a l'entorn d'una mateixa idea: Estem d'acord amb les idees que es planteja, tant en el llibre com en la presentació, però... com ho podem fer en la pràctica?

M'escriuen d'una Escola de Celrà, plantejant més o menys el mateix. M'ho pregunten a Sabadell aquesta setmana. La meva amiga Núria diu que pot ser un moviment real, pràctic, que torni a ilusionar a alguns mestres i algunes escoles que veuren que això no pot seguir amb els mateixos paràmetres de presses, quantitat, cronos...

És clar que impulsar un model en aquesta línia no és una qüestió ni fàcil ni senzilla. En primer lloc perquè no es tracta de rproduir models ni receptes. Trencaríem un dels principis en el que es sosté la proposta: la necessitat d'impulsar projectes locals, adaptats a les circumstàncies de cada situació, puntuals en algun lloc, més permanents en un altra...

Crear moviment, i els Moviments de Renovació Pedagògica hi estan també donant voltes, és un procés molt obert, flexible, gens dogmàtic... que es basa en intentar a partir de pràctiques concretes, idees que es van transmeten, diàlegs constants i reflexions fetes en veu alta i en veu baixa anar canviant cultures, maneres de fer, de pensar i de sentir. I això és el que és més complex, perquè com apuntava Arianne en un comentari, estem instal.lats en un conjunt d'idees i afirmacions que les vivim com si fossin la situació més natural del món. I són idees immovilistes, conservadores, molt poc pedagògiques. Em sembla que va ser el ministre del primer "pelotazo" en Solchaga, el que ja ens va advertir que respecte als problemes econòmics i de desenvolupament només hi havia una alternativa i que aquesta alternativa passava per no posar en qüestió el mateix sistema. El sistema que produia desigualtat, atur, pobresa...

Per tant, que l'educació lenta rutlli, depèn de nosaltres. En aquest sentit, vull fer una primera proposta, des de l'àmbit escolar, apuntant quins aspectes podem començar a replantejar. De l'experiència que acumulem i posem en pràctica, en poden néixer noves idees que anem transmetem. Potser és veritat que una petita revolució, molt lenta, pot començar.
Som-hi!