És estressant el treball del professorat? Té unes bones condicions de treball? La seva professionalitat, de què depèn? I el reconeixement social?
Els debats col.laterals al voltant de la jornada intensiva, situen tots aquests temes sobre la taula. Respecte les condicions laborals crec que tenim uns quants problemes a resoldre. En primer lloc, l'horari laboral. L'horari dels ensenyants ha estat sempre un objecte de controvèrsia. Hi ha un horari laboral de 37'5 hores, que no ha estat portat a la pràctica de forma efectiva i s'ha concretat des de l'ambigüitat de diferenciar l'horari de permanència, i l'horari laboral. Hi ha, en aquest context, un horari que mai s'ha controlat si es feia o no. El professorat que exercia la seva professionalitat, necessitava aquest horari per completar les tasques a realitzar, mentre que d'altres no l'utilitzaven. Percentatges no n'hi ha i estaria bé fer un estudi quantitatiu que ens pernetés saber de què estem parlant.
A l'escola i en el món de la funció pública ens trobem que, per una mateixa funció, feina i condició, hi ha mestres que fan 37'5 hores i més, i d'altres que, amb prou feines fan les obligatòries en el centre. Això és una realitat i tothom, inclosa l'administració i la inspecció, ho sap.I l'ambigüitat i la manca de control fa que aquesta realitat sigui un entrebanc alhora de consolidar una nova professionalitat i es pugui potenciar decididament el treball en equip.
Quin és realment el nostre horari? Quin nivell d'exigència hi pot haver respecte als mestres? En quin context es pot exigir aquest horari si hi ha qui no l'exigeix, si no passa res si no es fa? Tots sabem que, per altra banda, les exigències en general van en contra de l'educació. Però com s'aconsegueix aquest difícil equilibri?
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada