dissabte, 20 de novembre del 2010

Avaluacions

L'avaluació d'un servei públic hauria de ser una qüestió obligatòria per llei. No entenc com una societat com la nostra permet l'existència d'un servei amb un cost tant elevat i amb una funció tant important sense un mecanisme constant d'avaluació i control social.

L'avaluació del sistema educaatiu encara té més importància dintre els serveis públics. Segurament en el ranquing d'importància el podem situar després del sistema sanitari.

Aquesta avaluació cal desenvolupar-la de forma urgent i ha de tenir en compte molts elements i, sobretot, una visió que englobi a tots els sectors i agents. Anem a posar alguns exemples.

Perquè no comencem ja amb una simple mesura? A l'escola arriben cada curs mestres interins i substituts. Doncs bé, una manera de recollir dades interessants seria que l'escola avalués aquest mestre que arriba a l'escola i aquest interí i substitut pugues avaluar l'escola que l'acull. Estic convençut que en sortirien informacions interessants que podríem contrastar amb altres informes i avaluacions. La primera avaluació hauria de servir, completar i enriquir l'avaluació del mestre interí per successives situacions en que es pugués trobar. L'avaluació que fes el mestre o la mestra interí/na, hauria de servir per avaluar el propi centre.

Sembla que ara, la universitat i l'administració avaluaran a una escola quan aquesta tingui un alumne de pràctiques. Avaluaran si l'han atès, si han fet bé l'acompanyament que es demana, etc. Crec que aquesta avaluació caldria completar-la també amb una avaluació per part del centre, de la Universitat. Així tindríem dades que nes podrien ajudar a revisar la formació inciial, la qual cosa és molt important.

La inspecció hauria d'avaluar els centres -i no amb números i carpetes i aplicatius, sinó trepitjant escola. Però les escoles haurien de poder avaluar la inspecció. Huaríem de poder dir si aquest o aquell inspector ens ha ajudat o acompanyat, ens ha servit o ens ha fet nosa, o ens ha diagnosticat, bé o malament, sense conéixer res del què fem o ens ha recolzat quan ho necessitàvem.
Tota avaluació hauria de tenir un mecanisme d'anada i tornada. Tota avaluació ha de tenir en compte el context. Tota avaluació ha d'estar pensada com a mecanisme per la millora i un factor que afavoreixi l'aprenentatge. Passa a l'aula, però també a l'escola, a l'equip, a la comunitat...

Avaluar així no és castigar sinó ajudar, millorar... I el nostre servei educatiu públic necessita millorar, no necessita ni que torni la selecció, la competitivitat, ni la promoció dels millors. Ncessita mecanismes que l'ajudin a saber on està, quins reptes té al davant i com pot assumir-los amb el recolzament i els recursos que la societat està disposada a donar-li.

La resta és, com deiem en una altra entrada,. tòpics que ens tranquil.litzen però que no ens ajuden en el dia a dia a millorar cap situació.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Des del meu punt de vista, un dels mals del sistema educatiu és la seva jerarquització. Totes les reformes i transformacions es plantegen des de dalt cap a baix i els que estem a baix hem de seguir les prescripcions de forma molt obedient i silenciosa.
El que proposes al teu article, aquesta mena d’avaluació de doble direcció, em sembla una idea molt interessant per tal de trencar amb aquesta jerarquia. Seria passar d’un sistema piramidal, l’actual, a un sistema horitzontal molt més democràtic sense cap mena de dubte.

Isabel
http://cafepedagogic.wordpress.com/

Joan Domènech Francesch ha dit...

Les reformes sempre són justificacions de les administracions que no confien que els centres educatius, el professorat sigui capaç de canviar i millorar la situació de forma autònoma i creu que ha de dictar, amb tots els ets i uts, com hem de fer les coses. Donar poder, temps, autonomia a les comunitats educatives ha de servir per contrarrestrar aquesta manca de ocnfiança.