dimecres, 6 de juliol del 2011

Felicitat i aprenentatge

Que els infants siguin feliços a l'escola, de vegades suscita comentaris crítics. A la tradició de "la letra, con sangre entra...", segurament no li agrada construir un espai en el qual es pugui gaudir, mentre s'aprèn. O els que separen motivació i esforç i reivindiquen aquest darrer aspecte de forma irracional i abstracta...

Els que defensem l'escola com un espai en el qual la felicitat dels infants  trobi el seu lloc no el pensem deslligat de la seva finalitat principal: fer el màxim d'aprenentatges.

Els infants venen contents a l'escola. Quan algun nen o nena no hi ve, alguna cosa falla. El clima de l'escola se'n ressent.

La felicitat neix de comprendre i desenvolupar l'interès de tots els infants en la realització de les tasques escolars, fer-ho amb una gran confiança amb ells amteixos i les seves possibilitats i, sobretot, poder trobar una àmplia satisfacció pels resultats de la feina feta.

No trobeu que aquests aspectes haurien d'estar recollits en tots els projectes educatius de les escoles?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Et llegeixo, bentrobat Joan!
Tenim el dret de ser feliços, de sentir-nos vius, d'emocionar-nos, de sommiar i de riure, de desitjar... I aquesta benzina ens omplirà el motor per aprendre, per compartir, per crèixer -dins i fora de l'escola, grans i petits-, amb compromís, responsabilitat de fer real la utopia de dibuixar un món millor, que els nostres infants s'ho mereixen. Sí, sí, sí: quina altra opció hi ha, sinó? "Anar tirant?" "Amargant-nos i anar amargant els qui ens envolten?" De motius per estar tristos i emboirats en trobarem a grapats... Que no ens passi la vida enyorant altres realitats: obrim la nevera i fem macedònia amb les fruites que trobem. Sorpresa! Ens assegurarem un bon panxot de riure!

Un petó d'estiu, tot el feliç que siguem capaços!

Núria