De vegades pensem que les preguntes que es fan els infants no tenen cabuda en el programa. Tendim a pensar, com l'expresident, que "això no toca". M'hi he referit en altres entrades en aquest bloc.
Però no deixa de ser una paradoxa aquest pensament, ja que que crec s'allunya d'una concepció atenta a les preguntes que els infants es formulen. Sempre he pensat què passaria si ells puguessin dir el mateix i, a més, tinguessin la força per fer valer la seva opinió. No heu pensat que, de vegades, els nostres alumnes no entenen el que els hi estem plantejant? O no són capaços de veure l'interès o el sentit de determinat aprenentatge?Imagineu-vos que diguessin: "profe, això, avui no toca".
Llavors és quan ens fem la pregunta de què és realment el currículum. En el fons les preguntes que es fan els infants són les mateixes que la humanitat s'ha anat formulant, en diferents graus de complexitat, des dels inicis de la història: qui sóc jo, qui són tots aquells que m'evolten i com m'hi relaciono i com són capaç de tenir tots els recursos, eines i llenaugatges que em permeten conèixer el món i interrelacionar-me amb ell.
En aquest context, tota pregunta, que prové d'aquesta curiositat natural dels infants, por set vàlida com excusa per aprendre. I, naturalment, quan la pregunta neix de la preocupació dels infants, el sentit en l'aprenentatge surt de forma natural.
Podríem fer una llista de preguntes insòlites o extranyes dels infants i de continguts competencials relacionats? Estic convençut que si.
Aquesta setmana, comencem amb els nens i nenes de tercer un treball que es titula "com sóc jo?". Vam començar la setmana passada amb una conversa després de veure el video "el petit equip" del qual parlava en una anterior entrada. Us aniré explicant aquesta activitat per veure si podem treure pistes d'aquesta relació entre el currículum i els interessos i les preguntes dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada