Llegit en un anunci al diari.
Esforçar-se és gaudir. És com l'escalador que puja una muntanya. Dius "això és patir". No, és plaer, ho ha escollit ell. És dur, passarà fred, tindrà accidents, però gaudeix. Fernando Trueba.
Hi estic d'acord. Jo crec que trobar el que t'agrada és l'essència de tot. Pep Guardiola.
Al marge de l'entitat anunciada, em semblen dues opinions molt interessants sobre les quals hauríem de pensar-hi molt. Sobretot tots aquells que estem en l'ull de l’huracà de l’escola. Que ens preguntem cada dia com aconseguir que els nostres alumnes trobin el que els agrada, decideixin patir per arribar a saber, s’esforcin i a la vegada gaudeixin, pateixin per obtenir el plaer final, s’entusiasmin amb feines, de vegades, mols feixugues.
Potser la clau és, com diu Ken Robinson, trobar el teu element, aquell espai líquid en el qual et pots moure, l’aigua que deixa nedar el peix...
Educar-se necessita d’obstacles. Obstacles que cal superar. Posats just a la mida que necessitin un esforç, però un esforç abastable i assumible pels infants. Si l’esforç és massa gran, si no li veiem sentit, si no valorem que ens podem sortir... l’esforç no s’activarà... no és tan fàcil posar-se en marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada