divendres, 10 de febrer del 2012

Uns ulls pintats

Començo a llegir el llibre Memòria d'un ulls pintats, d'en Lluís Llach,  i no el puc deixar. Espero acabar-lo com l'he començat, amb delit , curiositat i passió.

M'agrada la seva descripció de l'Escola del Mar, de la passió per la descoberta, per l'aprenentatge directe i natural, pel paper de l'escola i de l'educació com a instrument emancipador. Per la seva feina callada en un context molt conflictiu.

Retrata bé el procés d'aquelles experiències innovadores, en aquells temps tant dífícils.

Penso en la situació actual. Una situació caòtica, de patiment per sectors molt amplis, amb  una societat que no dóna cap sortida esperançadora a les persones... Una administració que intenta adormir les consciencies negant la utopia, o la simple alternativa... a partir de maginifcar la realitat, la crisi, i a situar que només hi ha una única sortida a la crisi: o jo o el caos.

De Guindos presenta demà una reforma laboral extremadament agressiva. Ho diuen les seves paraules davant les càmeres de televisió, fent com aquell que no vol la cosa. Pornografia pura. Les més dolentes prediccions van en camí de fer-se realitat. Naomi Klein té més dades per continuar la seva descripció de la doctrina del Shock. Noves formes que pren el capitalisme salvatge i més agressiu per seguir reduint la capacitat adquisitiva de les persones, per comdemnar-les a una situació subsidiària i depenent, per negar les possibilitats emancipatòries de la majoria de la població. I com també apunta Klein, aprofitant les crisis, els shocks... reformem també l'escola per que esdevingui un instrument al servei d'aquesta política.

Estigueu atents a les propostes relacionades amb la formació que demà acompanyaran la proposta de reforma laboral.

I l'escola, com si estiguéssim en temps de guerra, com l'Escola del Mar, fent la seva tasca lenta, educativa, de transmetre confiança, d'aprenentatge de la cooperació, de la ciutadania -cada vegada sóc menys constitucional-... L'escola educant, aprenent, col.laborant... contribuint a educar homes i dones lliures i autònoms. En la mesura que es pot, és clar. O que ens deixen. Per això és important treballar per anar consolidant projectes a cada escola, a cada comunitat amb la implicació de tothom. Ens hi juguem una part del nostre futur com a país.

L'esperança no la perdrem, no us preocupeu. On hi ha vida, hi ha esperança, com diu Edgard Morin.